LESIONS TÍPIQUES DELS CORREDORS 2

2.- La CONTRACTURA

 És la contracció persistent i involuntària d'un múscul. Igual que la rampa és un problema benigne que no reporta cap perill; encara que és molt dolorosa i pot impedir l'activitat esportiva, a vegades es pot mantindre a un nivell baix. Es diferencia de la rampa en la duració, que en la rampa és ocasional i la contractura és més duradora, el múscul queda contret. Cal parar atenció de no confondre-ho amb una ruptura de fibres. Hi ha tres tipus: -contractures fisiològiques. Són les més freqüents, deriven d'una sobrecàrrega muscular o un sobreús. Consistix en un trastorn temporal per la contracció i acurtament muscular durant un període considerable de temps. Són les més habituals en els corredors sobre la zona de bessons, peroneos, isquiocrurales i quàdriceps. -contractures posturals. Són aquelles que es creguen després de l'adopció d'una postura incorrecta durant un temps determinat. Més habituals en persones sedentàries. -contractures en defensa. S'originen quan hi ha una lesió primària i com a conseqüència d'esta la musculatura adjacent augmenta la seua activitat, produint-se una contractura en defensa o sent el propi múscul danyat el que crega una contractura a fi de no agreujar més la lesió primària.

SÍMPTOMES. Dolor no agut, però sí constant, localitzat en un múscul; també tensió, el múscul es posa dur . Pot calmar-se, però no cedix totalment.

DURACIÓ. Sol durar uns quants dies.

CAUSES. Fatiga muscular ocasionada per un treball intens. Existència d'una lesió primària. Mala postura. Incorrecta alimentació i hidratació.

TRACTAMENT. Repòs de 3 a 7 dies, medicació (antiinflamatoris, relaxants musculares...) , massatge relaxant. Si persistix, ultrasons, electroteràpia antiálgica...) . En el cas de les contractures posturals és indispensable correción de l'hàbit que les va produir.

PREVENCIÓ No fer sobreesforços, respectar els descansos necessaris entre sessions d'entrenament. Evitar els increments bruscos d'intensitat en els exercicis. Calfar adequadament abans d'entrenar. Si es produïxen habitalmente és senyal de no haver rehabilitat prou o poden existir carències de minerals y/o vitamines

3.- ADOLORIMENTS (“AGUJETAS “)

Microlesions musculars ocasionades per un treball per al que les fibres musculars no estan preparades.

SÍMPTOMES. Dolor muscular i dificultat per a realitzar recorreguts complets de moviment d'alguna articulació. Apareix entre 12-24 hores després d'haver realitzat l'exercici, arribant al seu pic màxim entre 24-48 hores després. A pesar de no considerar-se una lesió esportiva el dolor produït pot arribar a ser incapaciten-te

DURACIÓ. 2 o 3 dies.

CAUSES. Haver exercitat un múscul per damunt del nivell d'esforç a què està acostumat, o al tornar a l'entrenament després d'un període sense exercitar-se. Hi ha la creença popular de què els adoloriments provenen de l'acumulació de vidres d'àcid làctic, que queden entre les fibres musculars produint el referit dolor, com de 'agujas'. Açò NO és així ja que l'àcid làctic no es cristal·litza a temperatura corporal (ni tan sols en una nevera) i, com és obvi, ningú ho ha vist mai en una biòpsia muscular; a més no s'acumula en cap lloc perquè es reutilitza ràpidament per tots els teixits corporals (Drobnik, F. 2000) .

TRACTAMENT. La millor forma de tractar-les és realitzar, quan siga possible, el mateix exercici que les va produir. També seria correcte realitzar una carrera suau per a activar el reg sanguini i netejar d'esta manera nostre organisme de substàncies de desfet. Algun analgèsic suau també ajuda. El sucre dissolt en aigua o les pastilles de glucosa no servixen per a res, ni com a tractament ni com a prevenció.

PREVENCIÓ. Evitar que les primeres sessions d'entrenament siguen molt intenses. En general, evitar els augments bruscos d'intensitat de l'exercici, estigues en forma o no. El calfament no té efecte de cara a evitar-les o disminuir-les.

PRÒXIM CAPÍTOL:  elongació o estirada i la ruptura de fibres

Font: corredores polulares